diumenge, 28 de desembre del 2008

Mones de què?

Qui s'anima a dir què passa amb aquestes mones?

...elèctric, d'aire... Però masculí o femení?

En aquest cartell hi ha, novament, interferència amb el castellà en una qüestió de masculins i femenins... Qui la troba?

Recolzem o donem suport?

Tot i que molta gent no ho sap, el verb recolzar en català només té els significats següents:

1 1 v. intr. [LC] Una cosa, descansar sobre un suport. Posa l’escala que recolzi a la paret. La volta recolza sobre les dues parets laterals.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Una teoria que recolza sobre fets indiscutibles. Sobre aquells exèrcits poderosos recolzava tota la força de l’Imperi.
2 tr. [LC] Posar (alguna cosa) de manera que recolzi o descansi sobre un suport. L’escala, no cal que l’aguantis tu: pots recolzar-la a la paret.
3 intr. pron. [LC] Sostenir-se en una posició inclinada fent descansar els colzes, l’esquena, etc., sobre un suport. Em vaig recolzar d’esquena en un arbre.
Segons l'Institut d'Estudis Catalans, quan ens volem referir a l'acció d’advocar per alguna cosa a obtenir, a acordar, etc., de mantenir-la, de defensar-la, hem d'utilitzar la perífrasi "donar suport a".

Després de l'explicació, com hauria de quedar la fotografia següent?


Complements de règim verbal

En català, hi ha molts verbs que exigeixen una preposició que introdueix el complement. Per exemple, "Penso en tu" o "S'oblida de tot".
En alguns casos, no se sap ben bé per quina raó, aquestes preposicions ens juguen una mala passada i no sabem quina utilitzar. Altres vegades, ens oblidem de la norma del canvi i caiguda de preposició, que diu que davant d'un infinitiu només podem utilitzar les preposicions a i de, i que davant d'una conjunció (que) la preposició ha de desaparèixer. Per exemple:

"Pensa en això" -- "Pensa a tornar d'hora" -- "Pensa que has de tornar d'hora".

Sabeu dir quins errors hi ha en aquestes fotografies? No us oblideu d'un accent de més!

Els accents es belluguen!

En aquesta fotografia veiem un accent que se n'ha anat d'excursió! Ajudeu-lo a tornar a casa!

No ens confonguem!

En aquesta fotografia no s'aprecia gaire bé, però us transcric literalment el que hi posa:

"CONTRACTE? TARIFES? PER MAREJAR-ME YA TINC EL PERFUM DE LA SOGRA"



Horrorós, oi? Però... Sabíeu que, segons el diccionari de pronúncia, en català les paraules JO i JA són les úniques que es poden pronunciar IO i IA?

Escriure bé ens és una tasca aliena?

aliè -ena

adj
1 D'altri.
2 Estrany, que no té relació amb una persona, que no té part en una cosa.

Cuina sana, llengua malalta

Hi sobra algun petit element?

Participi o ordre?

En aquesta fotografia podem veure una paraula que, escrita tal com està, és un participi. Però segur que és això el que volien escriure? Què en penseu?

Escriure bé també és símptoma d'etiqueta

En aquesta botiga de lloguer de vestits, potser es pensen que l'únic important és vestir bé i no escriure bé... Què hi passa, en aquest cartell?

Obert o tancat?

En aquesta fotografia veiem que al cartell hi havia dues faltes, una arreglada (aquí, que no portava accent) i una altra per arreglar... Una pista: la cosa va d'accents!

Josep Plà?

Per cortesia del Pauet, ens va arribar fa uns dies aquesta foto, extreta de La notícia del lector del diari Avui. Llegiu-la, és divertida!

Al supermercat...

Per cortesia de l'Amadeu, ens arriba aquesta perla:

dimecres, 24 de desembre del 2008

Per Nadal, cuina feta a casa o a la cassola?

S'acosta Nadal i la major part de la gent, en aquest dia tan especial, decideix no sortir a menjar a fora, al restaurant, sinó que opta per tota la feinada que comporta un àpat d'aquestes característiques. Sobretot àvies i mares es passen hores a la cuina preparant deliciosos i suculents plats...
Sempre s'ha dit que com a casa no es menja enlloc i per això molts restaurants intenten captar clientela amb reclams com ara "canelons de l'àvia", "escudella de la iaia"... M'he fixat, però, que hi ha molts establiments que tenen una petita confusió i utilitzen aquesta expressió:



Què significa? Cuina feta a la cassola? Perquè si parlem
d'alguna cosa que pertany a l'interior de la casa, de la família, domèstica, hem d'utilitzar l'adjectiu casolà/ana (amb una sola essa!), que prové del llatí vulgar *casulanus, -a, -um, derivat del llatí casŭla 'cabaneta'.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Entrepans de què(s)?

La llengua potser està una mica malaltona. Però esperem que no arribi a tant!


dissabte, 15 de novembre del 2008

Sabeu desxifrar l'enigma?

Aquesta fotografia la va enviar un lector de Tona a El periódico i va sortir publicada la setmana passada.
Gràcies a José Luis Trinidad, alumne d'Elemental 2, que ens l'ha fet arribar.



A veure si sabeu què diu. Jo m'hi vaig estar una estoneta per saber què deia tot i que és bastant evident. Què interpreteu?

Boig per tu... i una bogeria

Tot bon català o neocatalà de ben segur que coneix aquesta mítica cançó. Ara bé, us heu plantejat que fins i tot en mites nacionals hi pot haver errors? A veure si el trobeu... Per facilitar-vos una mica la feina hem penjat un vídeo amb la transcripció de la lletra. Pistes: és un error gramatical (un participi) i es repeteix a l'estribillu.
El descobriu? Escriviu les hipòtesis en els comentaris després d'escoltar la cançó. Si el trobeu, és clar...


dijous, 13 de novembre del 2008

Al pa, pa, i al vi, vi


Diari Metro, 13 de novembre de 2008.


:_(

dimecres, 12 de novembre del 2008

La gent es comença a despertar...

Gràcies a la Mar Anton, ens ha arribat aquest article d'un catalanoparlant una mica fart de les barbaritats que diu la gent. L'ha extret de la pàgina de vilaweb.cat. Us el retallo i enganxo, perquè no té pèrdua:

divendres, 31 d'octubre de 2008

«Baix cap concepte»

la galeria

DAVID PUJOL I FABRELLES.

Bones, per fer un article com aquest, es tenen que tenir nassos. Igual em despedeixen i se m'acaba la feina… Total, què més em dóna? Tenia ganes de fer-lo i aquí està. No se m'han caigut els anells per posar-me a teclejar els quasi mil cinc-cents caràcters, com a reflexió sobre el català que ara es parla. Ens hem de donar compte que, sobretot entre el jovent, cada vegada més el català estàndard és el castellà. Fa temps que venim perdent moltes expressions i formes genuïnes, que estaven ben vives tot just fa quatre dies. Fa poc vaig dir a un adolescent que havia vist la padrina, perquè m'havia fet mal al peu, i es va pensar que havia trobat una velleta. A nivell de llengua, estem fatal. Sí, sí, creieu-me, el que aquí hi fica, és veritat: estem fatal. Inclús la Generalitat, i algunes altres institucions públiques, tenen departaments de medi ambient. Això no ho puc tragar. Si medi i ambient, en català, són sinònims! Ningú no els ho ha dit mai? A vegades, els medis de comunicació parlen de tocar fusta, en vès de tocar ferro; parlen de donar una conferència, en vès d'impartir-la o fer-la; parlen de les vuit i mitja, en vès de dos quarts de nou, etc. Per no parlar dels topònims (ens han enxufat dotzenes de Perpignan als lletreros de les nostres carreteres, per exemple) i de moltes altres realitats que farien riure si no fos que fan plorar. Si no redrecem la situació, aviat poden haver problemes. Amb tot, hi haurà que tenir paciència… Ens veiem!


Felicitats, David Pujol! Reflecteixes la realitat d'una manera que gairebé fa por! :)

divendres, 7 de novembre del 2008

Els llegums cuits o les llegums cuites?

Un cop més... Interferències amb el castellà. Què hem de dir: llegums cuites o llegums cuits? Necessiteu un diccionari?